APROXIMACIÓ A LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS DE BENEIXAMA

Beneixama celebra anualment del 6 al 11 de setembre festes de Moros i Cristians en honor a la patrona de la Vila, la Divina Aurora, sent sens dubte, les de major importància i arrelament popular de totes les celebrades a la nostra població al llarg de l’any .

Molts són els elements singulars que caracteritzen les nostres festes, la soldadesca, com a origen propi de la festa, la utilització que des de temps immemorial es realitza l’ús de la pólvora amb els “morterets” i “cops”, les marxes lentes de les nostres processons, patrimoni musical incunable de principis del segle XIX, o els textos de les ambaixades amb un altíssim valor literari, expliquen la gran afluència i integració de visitants de tota la Comunitat Valenciana, nacional i fins i tot internacional que visiten durant aquests dies Beneixama.

La seva estructura original es remunta al període en què es popularitza aquesta celebració al nord de la província d’Alacant a la fi del segle XVIII i principis del segle XIX, sent els aspectes militars, hereus de l’antiga “soldadesca”, els que es han sabut preservar amb especial puresa i rigor en la majoria dels actes.

Exemples d’soldadesca són els actes de rendició d’honors al capità de dia i els moviments militars que desenvolupen les esquadres oficials a la mateixa porta de l’església en acabar la missa de comparses.

En els seus inicis, la festa bàsicament s’organitza al voltant de dos elements clars, la soldadesca i la veneració a la “Aurora”, amb ells naixerà la nostra festa de Moros i Cristians en les primeres dècades del segle XIX, sent les festes de Biar un referent, ja que des de 1803 se celebren “ambaixades” en aquesta població veïna. Tot fa pensar que Beneixama assumiria l’estructura festera de Biar, població a la qual va pertànyer eclesiàsticament fins 1777 i civilment fins 1795. Des d’aquest moment les festes de Sant Joan que se celebraven des d’almenys el segle XVI passarien a un segon pla.

Quatre són els ens festers que participen en les nostres festes. Tres del bàndol cristià; Cristians, Estudiants i Llauradors, i una pel bàndol Moro.

Com a actes previs als dies grans, Beneixama celebra “els entraetes” i el concert de música festera, ofert per la nostra Societat Musical “La Pau” cada 4 de setembre ,. El l dia 5 de setembre es reserva per a la tradicional sopar del fester i la primera revetlla popular.

El 6 de setembre o “Dia de l’entrà” s’inicia a les 12 del migdia amb el rés de l’àngelus i la posterior “Moguda de les músiques”, actes que donen el tret de sortida a cinc dies de tradició, música i pólvora .

La tarda ve carregada d’actes, sent el primer d’ells un clar exemple de la importància de la “soldadesca” en la nostra festa. Amb la presentació d’armes al president de la Filà de Cristians per part de la resta de presidents, esquadres i càrrecs, es rendeixen honors a qui ostenta aquest dia la possessió o domini del castell, per continuar tot seguit amb l’acte de l’Entrada Triomfal.

Durant tota la tarda els festers aniran desgranant totes les sorpreses preparades durant tot l’any per a gaudi de veïns i visitants. Més de 1200 festers, 35 bandes amb més de 1400 músics, boatos, carrosses d’intendència i obsequis discorren anualment pel recorregut habitual que finalitza davant d’un castell de fusta muntat per a l’ocasió i amb una antiguitat de més de 45 anys.

El públic gaudeix cada tarda del 6 de setembre d’un espectacle en què participen més de 2600 persones en una població com Beneixama, amb un cens que ronda els poc mes de 1700 habitants.

La nit dóna pas a la solemnitat del trasllat de la Mare de Déu, després de la interpretació del motet “Estel del matí”, la “Divina Aurora” serà entronitzada en l’altar major amb el cant de la “Marxa Rural Aurora”, ambdues escrites en 1931 amb música de Manuel Parra i lletra de José María Milà.

El dia 7 de setembre és denominat “Primer dia”, ja que juntament amb el dia 8 i 9 formen el nucli original de les nostres festes, el dia de l’entrada va ser d’incorporació posterior. Els tres dies centrals comencen amb una estructura similar, després de la diana se celebra la presentació d’armes al capità del dia (capità que ostenta la titularitat del castell). Celebrat dit acte eminentment marcial i militar, les comparses i filaes entren desfilant fins als peus de la patrona, guardant una cura ritual a l’eucaristia heretat de generacions passades.

Després de la “missa de Companyies”, “El Rogle” mostrarà a la porta de l’església l’acte més representatiu de l’antiga “soldadesca”. El matí finalitza amb la colorida ofrena de flors a la patrona, acte que va ser incorporat el 1983 en substitució de la cercavila de migdia que si se segueix celebrant al migdia del dia 8 i 9.

La tarda es torna brega, amb la “serreta” i “la guanyada del Castell”, Beneixama mostra la seva atracció llevantina per la pólvora, juntament amb els arcabussos, “Els Cops” prenen el carrer les tardes del 7 i 8 de setembre.

Després de la primera batalla d’arcabusseria o “serreta”, els dies 7 i 8 es representen les ambaixades escrites pel poeta Pastor Aycart el 1872, reproduint posteriorment una segona batalla d’arcabusseria o “Guanya l’castell”. A la tarda del dia 9, es porta a terme un alegre i colorit desfilada després de l’ambaixada de conversió del moro al cristianisme, juntament amb carrosses que reparteixen caramels als assistents. Aquesta desfilada, al costat de les cercaviles del dia 8 i 9 són els actes que exigeixen un menor rigor i serietat per a gaudi dels festers. Cal destacar especialment “la retreta”, acte d’origen militar que en la nit del dia 7 de setembre ha esdevingut en un divertit acte de disfresses, de la mateixa cal destacar els ja tradicionals “numerets”. Igualment, totes les nits del 5 al 10, al recinte de la piscina municipal, se celebren revetlles amb grups de primer nivell.

El dia 10 de setembre de 1943 la comparsa d’estudiants, creada l’any 1924, va començar a celebrar una missa de comparsa pròpia donat el poc protagonisme que fins a aquest moment tenien durant els actes centrals de les festes. Dit dia es va anar transformat durant els anys següents en un dia més de celebració i alegria per a la població. De manera desenfadada i irònica en l’actualitat, es reprodueix una divertida batalla entre Moros i Cristians, destacant especialment el valuós text de l’ambaixada escrita pel poeta local José María Milà.

Com hem apuntat, les nostres festes tenen el seu origen en les milícies urbanes del segle XVIII i principis del segle XIX, quedant acreditada l’existència d’una d’elles a Beneixama i el tret de les seves armes tant en les festes locals com en la recepció de autoritats civils o eclesiàstiques (Any 1803). Això, al costat del fet evident que Beneixama segueix mantenint inalterats actes i elements, que reprodueixen aquesta herència militar: Banderes amb la creu de Sant Andreu, vestits, càrrecs, moviments militars i actes com la rendició d’honors militars etc., afegeixen un valor i atractiu turístic que hem de valorar i saber potenciar.

Un altre aspecte a destacar són els textos de les ambaixades actuals, veritable tresor que es representen per primera vegada l’any 1872 i que van ser escrites pel famós poeta local Joan Baptista Pastor Aycart. El 1878 es va incorporar la tercera ambaixada, que descriu la conversió del moro al cristianisme, molt d’acord amb els corrents romàntiques i cristianes de l’època.

La devoció religiosa a la Divina Aurora patrona de Beneixama és un altre pilar sobre el qual es fonamenten les nostres festes. En 1821, José Parra, Salvador Vera i Vicente Lluna tornen amb els seus carros de comerciar. Travessant la plana manxega, una forta tempesta els sorprèn enmig de la nit que tement per la seva vida, van implorar la seva protecció a la verge de “l’aurora”. En aquest moment va cessar la tempesta i van veure una estranya llum, una “aurora boreal”. Un cop a Beneixama van començar una veneració que avui dóna títol al patronatge de la nostra població. Els màxims honors queden reservats a la nostra patrona, la “Divina Aurora”, els portadors de la imatge, l’escorta i del pal·li que la cobreix en cadascuna de les tres processons són tasques reservades als festers per torn rotatiu.

La Societat Musical “La Pau” de Beneixama, creada el 1841, interpreta en les tres processons que se celebren durant les festes unes marxes lentes heretades de la Banda del Reial Cos d’Alabarderos, el valor musical i històric és incalculable com així ho acrediten entesos del patrimoni musical bandístic valencià. Aquest valor es justifica en la “exclusivitat” de les obres, atès que durant la guerra civil van ser destruïdes de l’arxiu musical de la Banda Reial de Alabarderos, constant a dia d’avui que la gran majoria de composicions només es troben a l’arxiu musical de Beneixama.

Destaquem també l’ús de pólvora com a element singular de la nostra festa. A més del seu ús generalitzat a través de “mascletaes”, castells de focs artificials, traques, arcabussos o espindargas etc, cal destacar l’ús dels “Cops”. Són arcabussos amb una capacitat de càrrega tres vegades superior als normals que disparen a terra generant una detonació rodona i d’important sonoritat que sorprèn a tots presencien l’acte.

A les tardes del 7 i 8 de setembre visitants de tota la Comunitat Valenciana, Múrcia o Albacete, amants i entesos de la pólvora, assisteixen atònits al tret continuat de prop de 20 Cops de tots dos bàndols. Igualment un segon element que ens distingeix i caracteritza és el tret de “morterets”, estant documentat des d’almenys l’any 1803 el seu ús en la nostra localitat.

Constitueix la seva elaboració un procés únic conservat de generació en generació i sent una tradició oral representativa del patrimoni cultural valencià conservat en molt poques poblacions del nostre territori. El seu xut s’efectua en l’actualitat a la sortida i entrada de la nostra patrona al temple parroquial, tot i que antigament també es disparaven amb els voltejos generals de campanes.

Tots els elements descrits, soldadesca, ambaixades, devoció religiosa, les peces incunables interpretades en les processons procedents de la Reial Banda del Cos d’Alabarderos del Rei, i l’ús singular de la pólvora a Beneixama, justifiquen, sense cap dubte, l’originalitat , tradició popular valenciana i capacitat d’atracció de visitants, atès que cada any tripliquem la població censada durant els dies de festes.

Beneixama és un poble hospitalari i integrador que fa al turista i visitant partícip actiu de la festa i de les nostres més profundes tradicions, et convidem a venir, a conèixer la nostra història ia formar part d’un gran espectacle únic i singular entre les festes de Moros i cristians.

Extracte del dossier elaborat per a la sol·licitud de declaració d’interès turístic autonòmic de les festes de moros i cristians de Beneixama.

Manuel Amorós – Guillermo Valdés

error: Content is protected !!